1 de juny 2012

"He viatjat per tot el món i he tingut una vida molt agitada, no sé estar a casa. 
A casa sóc una persona i aqui una altre. Si els pisos són de lloguer, mana més 
el porter que el llogater. No puc evitar que els veïns m'expliquin les seves coses. 
Fem de capellans: veure, sentir i callar. No m'agrada que ens considerin unes 
cotilles. Les tardes es fan molt llargues. Sempre la mateixa rutina, és monòton. 
El cap de setmana marxo al meu pis. M'agrada que reconeguin la meva feina 
i que tot estigui brillant. Em sento estimada, recolzada i molt valorada. M'agrada 
ajudar la gent. Els veïns confien en mi. M'ha tocat la loteria: no vull marxar d'aqui, 
no m'imagino a cap altre lloc."